Projecte al Castell de Santurei

Pareix ésser que les pressions i denúncies reiterades, que des de aquesta associació i d’altres estaments polítics i socials, sobre l’estat deplorable del Castell de Santueri han tengut ressò i conseqüències.

La Ponència Tècnica de Patrimoni, ha valorat positivament i per unanimitat l’execució d’un projecte que preveu intervencions puntuals al Castell de Santueri.

Aquest projecte s’ha d’aprovar de forma definitiva per part de la Comissió Insular d’Urbanisme i Patrimoni Històric, a més d’establir un conveni entre el Departament de Cultura i Patrimoni i els propietaris del Castell.

Les intervencions que proposen al Consell fan referència al manteniment i a la consolidació de les runes del Castell de Santueri amb la intenció de facilitar les visites al públic.

Des d’Amics dels Closos ens alegam d’aquesta notícia i esperam que les negociacions entre el Consell i la propietat arribin a bon port.

De tota manera, també som conscients que el Castell de Santueri ha sofert agressions importants i que des de les Institucions no s’ha actuat ni amb la diligència ni amb la profunditat adequada. També s'ha de recordar que, en el passat, hi ha hagut notícies similars però que al final no s’han arribat a concretar.

Jardins del Calvari - Puig des Call

La convocatòria per l’excursió al Calvari – Puig des Call va tornar a sorprendre als organitzadors, una setantena de persones es varen aplegar per pujar al Calvari.

Abans de la sortida, en Miquel Àngel Vicens donà la benvinguda als assistents i feu una breu lectura sobre els jardins que després s’aniria a veure, els paràgrafs triats varen ser del llibre ”Felanitx, entre la ironia i la recança” d’En Germà Coll. En ells es dibuixava l’aspecte d’aquests jardins en els seus anys de més esplendor, així com del caràcter que els felanitxers varen imprimir en aquests espais.

En Pere Bennàssar i en Tomeu Salvà, donaren una sèrie d’explicacions sobre l’establiment del barri de Sa Torre, l’antic itinerari hidrològic de la Vila, l’escala del Calvari, les seves estacions i els seus xiprers, de la Bella Vista i de l’Oratori, així com d’una explicació de la particular orientació del segon respecte al primer.

Na Júlia Roman (professora d’Història de l’Art a la UIB) aportà la seva visió d’especialista en aquests tipus de jardins. Els emmarcà dins el seu context històric i social, a més de fer un retrat de les semblances entre els jardins del Calvari i altres jardins situats a Ciutat, Sóller o altres petites ciutats de Mallorca.

Mentre alguns contemplaven la “bella vista” que aquest turó ofereix, d’altres baixaren a veure la Cova dels Moixons, davant la qual, en Tomeu Salvà, explicà les restes prehistòriques trobades dins ella i en les seves proximitats.

Després d’això, la gran majoria dels assistents optaren per baixar pel Carreró del Dimoni. Es pogueren veure l’estat lamentable alguns d’aquests jardins “deixats de la mà de Déu i dels seus amos”, com bé escriví en Germà Coll, així com entreveure el seu aspecte en les èpoques en què eren la nineta dels ulls d’una part del felanitxers i l’enveja dels altres.

Així mateix, es va fer palès, que s’haurien de fer les accions que calquin per tornar a recuperar aquesta part del nostre patrimoni. Molts parats es trobem esbaldregats, les casetes en pràctica ruïna i el Camí ha esdevingut molt perillós. Malgrat tot, aquests jardins es poden tornar a recuperar si tots hi posàssim de part nostra. El primer podria ser l’Ajuntament o el Consell de Mallorca, fent una actuació per arreglar els camins que arriben fins a ells i així facilitar l’arribada de la gent i dels materials necessaris per reconstruir-los.

Seguint amb el recull de curiositats felanitxeres de les nostres excursions, es va localitzar, després de més d’un intent frustrat, la mà del Dimoni en les parets exteriors de l’Oratori. Aquesta “mà” era una de les troballes més emocionants de les excursions que feien els nins i nines amb les monges, fa un bon grapat d’anys. La “mà” encara és pot reconèixer, però es troba en un evident mal estat de conservació.

Excursió als Jardins del Calvari

L’associació té la intenció de realitzar una sortida – excursió per donar a conèixer un altre aspecte del nostre patrimoni més pròxim, ens referim als jardins del Calvari i al Calvari mateix.

Aquesta serà el proper diumenge 15 de març i començarà a les 10 del matí a “Sa Torre”, al costat del quarter – caserna de la Guàrdia Civil (a dalt del Passeig d’En Joan Estelrich). Continuarà amb la pujada al calvari amb les explicacions oportunes. A dalt del Calvari es podrà descansar i berenar. Llavors es podrà optar per baixar per on s’ha pujat o, pels més valents, baixar pel Carreró del Dimoni. Finalment ens tornarem trobar al punt de partida per fer la darrera explicació i per acomiadar-nos.
Volem recordar, a tota la gent vulgui venir, que s'ha de dur calçat i roba adequada i, si vol, una mica de menjar i beure.
A més, el qui es vulgui apuntar a l’Associació, o aquella que ja en forma part, però li manquen dades a donar, tingui present dur apuntat el número de compte bancari.

Grups de treball

Volem anunciar la creació d’una sèrie de comissions o grups de treball, encarregats de dinamitzar l’associació. Aquests treballaran en una determinada tasca i són:

• Actes lúdics i promoció: S’ha d’encarregar de proposar, preparar i coordinar els actes lúdics – festius de l’Associació, així com encarregar-se de la promoció d’aquests i de la Associació. El seu responsable és en Pere Bennàssar.
• Divulgació: S’ha d’encarregar de proposar, preparar i coordinar els actes divulgatius (conferències, excursions, taules rodones, ...). Els seus responsables són en Tomeu Pou i na Xisca Veny.
• Grup educatiu: S’ha d’encarregar de proposar, preparar i coordinar els tallers o altres treballs per a les escoles o instituts. El responsable és en Joan Xamena.
• Grup científic: S’ha d’encarregar de proposar, preparar i coordinar els actes de caire científic (jornades, congressos, ...). El seu responsable és en Tomeu Salvà.

Ens agradaria hi participàssiu.
Si hi voleu col·laborar intentau parlar amb els seus responsables o enviau un correu electrònic a l'Associació.

La lliçó de Son Espases

El Tribunal suprem ha donat un cop d’atenció a tota la classe política amb la seva sentència pel cas Son Espases.

En aquesta recalca que l’hospital va ser projectat sobre sòl rústic i pròxim a uns béns declarats d’interès cultural (BIC), la “protecció dels quals també constitueix un interès general”.

A més, diu que és un “error” considerar que “precedeix l’interès general d’una instal·lació hospitalària sobre la protecció d’un sòl qualificat com a rústic amb uns béns catalogats com d’interès cultural”, i afegeix que “aquest judici de ponderació no és correcte jurídicament”.

A part del immens problema polític que haurà de resoldre l’actual Govern, i que no volem entrar a valorar, sí que ens alegram de què des de les màximes instàncies judicials es consideri que la conservació i protecció del patrimoni ha de ser un element a tenir en compte, amb molt pes, per a les accions que l’administració vol emprendre.

Després de les moltes notícies o de fets ocorreguts en contra del patrimoni, aquesta sentència ve a donar un alè de coratge per tots aquells que traballam per a la protecció i posada en valor del nostre patrimoni.

Logotip

Divendres, 27 de febrer, es va anunciar la proposta guanyadora del concurs del logotip després de la interessant conferència d'en Tomeu Salvà, que no tant sols va repassar els jaciments arqueològics de Felanitx, sinó que ens va mostrar les diferents relacions que els habitants de Felanitx tenien amb el passat, a més de desgranar detalls dels principals historiadors que han viscut o treballat a Felanitx.

Una conferència molt amena, interessant i que en Tomeu Salvà va saber explicar, el que ja havia fet amb altres ocasions, però donant-li un vessant novedós i molt atractiu. En nombrós públic assistent (amb persones vengudes expressament d'altres pobles o de Ciutat) en va gaudir de forma evident.
També es varen poder veure imatges del Castell de Santueri i de les fetes realitzades pel "presumpte" espoliador Spillman. És ben hora de reivindicar d'una vegada per totes l'adquisició, restauració i gestió d'aquesta meravella patrimonial.
Pel que fa al logotip, la proposta guanyadora va ser la que va realitzar en Bernat Ferrà.