La convocatòria per l’excursió al Calvari – Puig des Call va tornar a sorprendre als organitzadors, una setantena de persones es varen aplegar per pujar al Calvari.
Abans de la sortida, en Miquel Àngel Vicens donà la benvinguda als assistents i feu una breu lectura sobre els jardins que després s’aniria a veure, els paràgrafs triats varen ser del llibre ”Felanitx, entre la ironia i la recança” d’En Germà Coll. En ells es dibuixava l’aspecte d’aquests jardins en els seus anys de més esplendor, així com del caràcter que els felanitxers varen imprimir en aquests espais.
En Pere Bennàssar i en Tomeu Salvà, donaren una sèrie d’explicacions sobre l’establiment del barri de Sa Torre, l’antic itinerari hidrològic de la Vila, l’escala del Calvari, les seves estacions i els seus xiprers, de la Bella Vista i de l’Oratori, així com d’una explicació de la particular orientació del segon respecte al primer.
Na Júlia Roman (professora d’Història de l’Art a la UIB) aportà la seva visió d’especialista en aquests tipus de jardins. Els emmarcà dins el seu context històric i social, a més de fer un retrat de les semblances entre els jardins del Calvari i altres jardins situats a Ciutat, Sóller o altres petites ciutats de Mallorca.
Mentre alguns contemplaven la “bella vista” que aquest turó ofereix, d’altres baixaren a veure la Cova dels Moixons, davant la qual, en Tomeu Salvà, explicà les restes prehistòriques trobades dins ella i en les seves proximitats.
Després d’això, la gran majoria dels assistents optaren per baixar pel Carreró del Dimoni. Es pogueren veure l’estat lamentable alguns d’aquests jardins “deixats de la mà de Déu i dels seus amos”, com bé escriví en Germà Coll, així com entreveure el seu aspecte en les èpoques en què eren la nineta dels ulls d’una part del felanitxers i l’enveja dels altres.
Així mateix, es va fer palès, que s’haurien de fer les accions que calquin per tornar a recuperar aquesta part del nostre patrimoni. Molts parats es trobem esbaldregats, les casetes en pràctica ruïna i el Camí ha esdevingut molt perillós. Malgrat tot, aquests jardins es poden tornar a recuperar si tots hi posàssim de part nostra. El primer podria ser l’Ajuntament o el Consell de Mallorca, fent una actuació per arreglar els camins que arriben fins a ells i així facilitar l’arribada de la gent i dels materials necessaris per reconstruir-los.
Seguint amb el recull de curiositats felanitxeres de les nostres excursions, es va localitzar, després de més d’un intent frustrat, la mà del Dimoni en les parets exteriors de l’Oratori. Aquesta “mà” era una de les troballes més emocionants de les excursions que feien els nins i nines amb les monges, fa un bon grapat d’anys. La “mà” encara és pot reconèixer, però es troba en un evident mal estat de conservació.
